On volem anar?

Amb un partit menys després de l’ajornament davant de l’Oviedo per la vaga i amb una derrota més que digna ahir a Palència, podríem dir que està sent, fins ara, un bon inici de temporada. S’ha de posar especial èmfasi a guanyar els partits de casa, que són fonamentals per ser a la part més alta de la taula. Guanyar a fora ja és més complicat.

Els fitxatges semblen bons individualment, però ara falta la cohesió plena de l’equip. Tàcticament costa molt posar-nos en marxa i gairebé tots els equips sembla que juguen més fàcil que nosaltres.

Ens falta aquesta fluïdesa indispensable per elaborar jugades sense pèrdues ximples de pilota que fan abaixar molt el rendiment.

El que veig més entonat i fort aquesta temporada és el joc interior, amb un Shaquille immens, avalat per Stutz i amb Mbaye i Martí també al rescat. Espero molt més de jugadors com Santa Ana i Carey. Chapela, Feliu, Sans i Lafuente veig que van complint a les seues posicions, sense oblidar-nos de Diene.

Els defalliments són una cosa que van acompanyant l’equip cada any, sempre hi ha algun quart en el qual es complica el partit que vas guanyant. La falta de concentració fa que tot el treball fet se’n vagi en orris i cal estar alerta.

El públic ha de ser el gran protagonista al Barris Nord. Si el Força Lleida juga donant-ho tot i amb entrega, sens dubte que augmentarà el nombre de socis. El bon ambient a la grada fa sentir-se més acompanyada la plantilla.

Precisament les perspectives de futur és el que més reclamen els aficionats, s’ha d’optar no només a salvar la categoria sinó a la classificació per als play-offs. Donem un vot de confiança tant a la plantilla com a l’entrenador, però jo sí que tinc clar on vull anar: al play-off.