Cent victòries i un rècord

Quan els seus companys van veure el revòlver que John Brisker guardava a la bossa d’esport van entendre que alguna cosa havia canviat en aquell noi que tocava la tuba a la banda de la Universitat de Toledo i jugava al seu equip de bàsquet. Era a finals dels seixanta i la seua expulsió, no només de l’equip sinó també de la universitat, va ser el primer dels molts episodis de ràbia i rebel·lia que protagonitzaria al llarg de la seua vida. Malgrat tot, va aconseguir jugar a l’NBA ni més ni menys que amb els Seattle Supersonics de Bill Rusell el qual, fart de la seua perpètua indisciplina i de la incapacitat per seguir qualsevol tipus de normes, va acabar per desprendre-se’n al cap de pocs mesos.

La setmana passada, contra l’Alacant, el Força Lleida va aconseguir la seua victòria número cent a la Lliga LEB Or, xifra que no va poder ser incrementada a Valladolid contra un rival que tradicionalment se’ns dóna molt malament i que ahir literalment ens va atropellar. El balanç d’aquesta “supersetmana” de competició és l’esperat: dos derrotes i una victòria, però anotar 16 punts a meitat de partit és establir un nou rècord (negatiu) en la història d’aquesta competició. Amb un tram important de la temporada ja jugat, continuo pensant que aquesta plantilla, que ja es coneix de la temporada passada, s’hauria de situar sense problemes en places de play-off al final. El talent, l’experiència i, en definitiva, el potencial d’aquest grup, faria inexplicable, segons la meua opinió, qualsevol altre resultat.

Brisker va ser declarat legalment mort el 1985 després de perdre-se-li la pista a l’Àfrica. La llegenda diu que va arribar a ser seleccionador nacional de la Uganda d’Idi Amin que, tip també del seu caràcter, va acabar per ordenar que el matessin. A ningú dels qui el van conèixer no li va semblar increïble, aquest final.