Ben cert

És ben cert que quan un equip no respon a les expectatives creades, o més aviat cregudes, al principi de temporada, tard o d’hora això t’obliga a fer canvis. També és ben cert que la primera solució, o més aviat la fàcil, és que aquest primer canvi pugui arribar a suposar una destitució de l’entrenador.

No és menys cert que en la majoria dels casos, o més aviat en tots, aquests canvis no milloren el rendiment ni els resultats que fins a la data havia vingut mostrant l’equip. I encara és més cert que després del canvi d’entrenador es produeixin més canvis que acabin per afectar algun dels jugadors.

La destitució o dimissió, no importa, la setmana passada de Jorge Serna i després del pas de l’inquilí Jordi Guàrdia per la cadira de head coach, ha desencadenat la sorprenent arribada de l’experimentat entrenador Gustavo Aranzana.

I dic sorprenent perquè, encara que evidentment em sembla un entrenador de primer nivell, abans del relleu a la banqueta crec que l’equip tenia altres prioritats que clarament són identificables.

En aquestes primeres tretze jornades de competició, l’equip ha manifestat una carència quant a direcció de joc i la incorporació d’un base experimentat comportaria un salt de qualitat important en el joc de l’equip.

I un altre handicap significatiu s’ha vingut produint en el joc exterior, on s’ha trobat a faltar un jugador que tingui punts a les mans i amb amenaça i encert des de la línia de tres.

Veig més Aranzana com una aposta per començar des del principi un projecte que com a revulsiu en meitat d’una temporada. I encara que jo no hagués apostat pel canvi d’entrenador, li desitjo sort i, com es fa en els grans teatres, molta merda, coach!!!