Santa Ana... Santa Claus

Quan un equip toca fons –i el Força Lleida havia demostrat àmpliament que es trobava en aquesta situació– no es pot esperar una altra cosa que fer canvis i implementar-los amb una dosi d’il·lusió, concentració i millora per assolir resultats positius i afrontar la segona part de la temporada amb una mentalitat guanyadora, per allunyar així el fantasma del descens i enganxar-nos a la zona mitjana de la classificació.

En el mateix moment en què l’avió s’elevava al Prat cap a Ses Illes, tècnics, directius, premsa, patrocinadors i afició desitjaven que l’equip (4-10) també ho fes a la pista del Palma (10-4). El repte, complicat i difícil davant d’un dels favorits en la lluita per l’ascens, amb ex-ACB com Hernández i Rey i estilets de la talla de Lofberg, Bertone i Barac. El cinc d’Aranzana va sortir a mossegar i va fer una primera part de somni. Amb una defensa intensa, solidaritat en els ajuts, encert a la pintura, 19 assistències en total i arribant a guanyar de 23 punts en el segon temps. Aranzana ha trobat la tecla i ha canviat el xip amb un cinc base titular, defensa compacta i amb ajuts, ritme sostingut sense baixades de tensió i aportant l’experiència per imprimir alegria, confiança i seguretat en la capacitat dels jugadors.

Punt i a part es mereix l’actuació de Santa Ana. Volíem un tirador i és el millor fitxatge d’hivern (8 de 8 en triples, una de les millors marques de la Lliga i del bàsquet estatal). Santa Claus es va quedar amb nosaltres per donar-nos el millor regal. Gran actuació de l’americà i gran nivell de Shaquille Cleare, Stutz, Chapela i Feliu. Aquest cinc serà el titular per al que queda de competició.

Victòria balsàmica davant d’un dels grans de la Lliga. Punt d’inflexió i a continuar en aquesta línia.