Qüestió de prioritats

Ahir a la nit a Ourense i després d’haver jugat contra els disset equips d’aquesta temporada a la LEB Or, finalitzàvem la primera volta amb mals números. Contra tot pronòstic, l’equip ha acabat aquesta fase de la Lliga amb tan sols 5 victòries i dubtoses sensacions. Aquesta temporada, després de diversos anys amb molts dubtes, l’equip era conscient que havia de fer un pas endavant i es va marcar l’objectiu d’acabar entre els 9 primers per poder participar en el play-off. Per això, es va apostar per la renovació de diversos jugadors de la passada campanya que es consideraven vàlids per assolir els esmentats propòsits. Era, després de molts anys, la primera vegada que el club aconseguia renovar juntament amb el cos tècnic la columna vertebral de l’equip. Fins aquí el plantejament podia semblar més o menys correcte, però segurament es va errar que es requeria un altre tipus de jugadors en les incorporacions que es van contractar per completar la plantilla. Amb el pas de la primera volta i, després de no aconseguir els resultats esperats, la decisió de gastar-se els pocs diners de què es disposava en la contractació de Gustavo Aranzana, ja vaig comentar a l’anterior article que no em semblava una gran idea. Les carències que jornada rere jornada demostrava l’equip clarament no provenien de la banqueta sinó del parquet. I ara sí, sembla que cal buscar un jugador que, dels que actualment hi ha al mercat, n’hi ha alguns el perfil dels quals no s’ajusta al que el club busca. I és que fitxar a meitat de temporada un jugador i que t’ajudi de forma immediata no és tasca fàcil. Els jugadors que tenen el perfil que agrada al club alguns no volen venir i d’altres no es poden fitxar. Segurament, en ambdós casos, per qüestió d’uns diners que ara no es tenen per haver-los prioritzat a canviar d’entrenador.