LA CONTRACRÒNICA
Bàsquet futbolitzat
Roy Batty, el replicant de la mítica Blade Runner, paper interpretat per Rutger Hauer, que va morir l’any passat, diu en una escena de l’immens film de Ridley Scott: “Jo he vist coses que no creuríeu.” Jo les he vist en pistes de bàsquet i camps de futbol en partits de base. Pares darrere de la porteria donant instruccions durant un entrenament! Pares cridant a l’àrbitre perquè ha assenyalat uns passos de manual. Crits i fins i tot baralles entre pares, i amb els seus fills o filles avegonyits, que no saben on posar-se arran del ridícul del progenitor/a. Qualsevol dels pares i mares que saben comportar-se i donen als seus fills i filles el suport que necessiten, que són una immensa majoria, no els sorprèn. Ho han vist.
En pocs dies hem sabut d’una baralla entre pares en un pavelló lleidatà i d’un entrenador que, amb vint-i-quatre anys, ha decidit deixar l’esport que estima, cansat de “pares que insulten el rival, pressionen l’entrenador, carreguen contra l’àrbitre i avergonyeixen els fills”, segons explicava La Vanguardia, Sergio Balaguer, el tècnic cansat de tanta estultícia paterna. “El bàsquet s’ha futbolitzat”, lamenta. Fins i tot Pau Gasol li ha demanat que reconsideri la seua postura.
He conegut nens i nenes que no volen jugar pel lamentable comportament dels seus pares, als quals caldria recomanar que, mentre els seus fills fan esport, es dediquin a llegir un bon llibre. Tots hi sortirem guanyant. Sobretot els seus fills.