La batalla d'Almansa

El 25 d’abril del 1707 i als camps al voltant de la població d’Almansa va tenir lloc una de les batalles més importants de la Guerra de Successió espanyola. Les tropes de Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV i coronat per Felip V, van derrotar les comandades per l’arxiduc Carles d’Àustria.

La batalla va ser sagnant i va passar a la història com una de les més transcendentals de l’època. No va ser decisiva per a la fi del conflicte internacional però sí que va servir per obrir les portes al Regne de València. Com a conseqüència, el valencià va ser ocupat per les tropes borbòniques.

Ahir a la nit, a Almansa, es va poder reviure un altra batalla amb dues pròrrogues i emoció fins al darrer minut del matx amb un Força Lleida combatiu, centrat i equilibrat que va tutejar els locals i va merèixer la victòria.

Liderat per un guerrer de raça com Miki Feliu, l’equip lleidatà tan sols va abaixar el cap als darrers instants del matx amb decisions arbitrals de dos més un no assenyalades que haurien pogut canviar el signe del partit.

El Lleida d’Aranzana lluita i competeix. Guanyarà o perdrà, però hi és. Això és el que importa i ens ocupa. Ens espera una segona volta endiablada i no apta per a cardíacs.

L’equip funciona com a grup i el nou reforç del dominicà Eddy Polanco ens ha de reportar un plus que ens faltava a les rotacions.

Amb els triples de Santa Ana s’hauria pogut guanyar però l’americà no va tenir el dia i a més amb un 11/20 en tirs lliures és molt difícil guanyar fora de casa.

Tant se val. L’actitud i les ganes hi són. Canoe i Marín van perdre i Granada i Oviedo van guanyar. La lluita per la salvació segueix. Vindran més batalles…