Equilibri i continuïtat

És difícil mantenir sempre el mateix nivell de joc després de venir d’un inici de temporada bastant negatiu, amb canvi d’entrenador inclòs i marxa i arribada de nous jugadors. Ni els grans equips poden arribar a aconseguir-ho.

De vegades es guanyen partits dificultosos –com ahir, enorme victòria– i, en d’altres, es perden alguns que semblava que serien fàcils. Amb aquesta plantilla costarà molt aconseguir una continuïtat de resultats positius. Ha faltat el fitxatge d’un bon base que repartís joc i que fos anotador.

La tranquil·litat s’hauria obtingut amb l’arribada del base que tots hauríem desitjat, però com que l’economia del club no està per tirar coets caldrà aguantar fins al final amb el que hi ha i, com diu l’entrenador, resant perquè no hi hagi lesions.

El Força Lleida intenta donar tot el que pot a la pista. Les coses sortiran millor o pitjor, però no podem obviar l’esforç i treball de tots els jugadors dirigits per un expert entrenador com és Gustavo Aranzana. Les limitacions són evidents davant de cadascun dels rivals que compten amb una plantilla sense grans estrelles. Els que gaudeixen d’un bon poder econòmic i poden realitzar bons fitxatges són els que teòricament aconsegueixen mantenir-se en els llocs de privilegi de la classificació general i lluiten per aconseguir un lloc en el play-off d’ascens.

La millor situació a la vida, en general, és l’equilibri. Aquest permet que ens mantinguem a la superfície en moltes ocasions i si ho apliquem al món del bàsquet també ens serveix. Els alts i baixos són els que et fan trontollar, no val que uns partits els juguem de manera espectacular i en d’altres pràcticament no estiguem a l’altura. El que deia: equilibri i continuïtat són dos premisses per salvar la categoria.