La importància dels rols

A l’anterior article m’atrevia a comentar que, segons el meu parer, en la present temporada el Força Lleida havia armat la millor plantilla d’aquests últims anys. No en va, els seus rivals no es quedaven enrere, i la Lliga semblava que reprenia un alt nivell amb la possibilitat d’oferir aquell brillant espectacle que va brindar en els seus inicis. Amb els primers partits jugats, i gràcies, afortunadament en aquests temps, a una cobertura més gran tant televisiva com de plataformes audiovisuals, els aficionats hem pogut conèixer les incorporacions amb les quals s’ha reforçat l’equip.

El canvi més profund s’ha produït a la pintura, en què els quatre jugadors interiors debuten a l’equip. Si bé es tracten tots ells d’excel·lents jugadors, el fet que siguin molt interiors i la poca amenaça que posseeixen des de la línia de tres punts fan que el center Buchanan no compti amb espai per ser encara més determinant dins de la zona. En el perímetre, tant la posició d’escorta amb Vecvagars i Polanco com la d’aler amb Feliu, Vinicius i Sierra, estan excel·lentment cobertes, es complementen i són garantia de poder competir amb èxit davant dels millors jugadors de la Lliga.

Chapela i Sans a la posició de base són els jugadors pels quals el club ha apostat per dirigir l’equip. Encara que tots dos han demostrat que compten amb prou capacitat per sumar, el fet que tinguin, en ocasions, més mentalitat per anotar que per dirigir fa caure l’equip en precipitacions i encadenament d’errors. Aquest equip té prou talent, tant a la pintura com al perímetre, i pot permetre’s prescindir del fet que els bases anotin i d’aquesta manera puguin concentrar-se a llegir el partit, controlar el ritme de joc, assistir i fer millors els companys.