Atacar defensant

L’exfutbolista i actual entrenador anglès John Gregory probablement no omplirà gaires pàgines a les enciclopèdies futbolístiques. Encara que va jugar professionalment entre el 1972 i el 1990, sempre en equips anglesos i va arribar a ser internacional, no va guanyar títols ni va jugar amb els grans. Sí que va conquerir, com a entrenador, la Superlliga de l’Índia (2017-18). Però Gregory va deixar una d’aquestes frases que s’han d’aplicar els entrenadors: “Els davanters guanyen partits. Els defenses guanyen campionats.”

Hi incideix que el paper d’una bona defensa és clau en els èxits d’un equip. Johan Cruyff solia dir que no li importava encaixar dos gols, perquè el seu equip en marcaria tres. Però no és l’habitual i dubto que ni els tècnics més cruyffistes tinguin aquesta sentència al seu decàleg. A ningú se li escapa, com afirmava Mané, que si no encaixes un gol en un partit, com a mínim tens assegurat l’empat. Es tracta d’aplicar aquesta sentència que assevera que “el millor atac és una bona defensa”.

El Lleida és un bon exemple de la necessitat de comptar amb una defensa infranquejable. És el segon equip que marca més gols en aquest subgrup –després del Nàstic–, però és el que més n’encaixa, motiu pel qual, sens dubte, no lidera la classificació. Ahir va poder salvar un punt en un partit en el qual va encaixar dos gols més. N’ha rebut 11 en 7 partits. Són massa.