Feliç telebàsquet 2021

La visita del HLA Alacant al Barris Nord a les darreries del 2020 ha vingut a tancar un any nefast en l’àmbit de la salut, horribilis en l’aspecte econòmic i molt discret en el pla esportiu. Amb el nostre pavelló tancat al públic per la pandèmia de Covid i els aficionats pendents de la televisió, hem d’acomiadar un any per oblidar. La Covid ho ha arrossegat tot i de quina manera. No ha deixat res pel camí. S’ha emportat vides, projectes i moltes il·lusions i ens ha deixat tristesa, avorriment i crisi. Aquesta última ha estat de tot tipus: social, política, econòmica i cultural. El bàsquet no podia estar al marge de tan estranya situació i està vivint un dels moments més delicats de la seva història recent.

Els jugadors de bàsquet han de superar-se a si mateixos en els partits sense l’ànim i l’escalfor del públic. L’entrenador està dins de la seua pròpia bombolla dirigint com si fos un entrenament setmanal i el públic davant de la televisió i escoltant la ràdio, mirant de donar ànims via telemàtica. Està clar que ja no només podem parlar de teletreball, perquè el 2021 ens portarà telebàsquet fins al final de la temporada.

Ahir, davant dels ara líders del grup B de la LEB Or, va quedar en evidència una diferència abismal entre les dos plantilles, amb un Alacant magistralment dirigit per un veterà de trenta-vuit anys com és Pedro Llompart i un Força Lleida que mai no va poder retallar diferències. A l’equip d’Aranzana, veterans de la casa com Marcus Vinicius i el capità Miki Feliu van sobresortir entre la resta de jugadors de la plantilla. La falta d’encert en el llançament exterior i la insuficiència en defensa van ser claus en la derrota davant els alacantins. Per cert, encara estem esperant la qualitat contrastada de Vecvagars i Bulic. Feliç telebàsquet 2021.