La clau serà al Camp d'Esports

Després de la derrota d’ahir a Llagostera per 1-0, els partits que el Lleida ha de disputar al Camp d’Esports en aquesta segona volta agafen una importància més gran. És obvi que, després d’encadenar la quarta derrota fora de casa, l’equip ha de millorar en els desplaçaments, perquè també necessita sumar punts en les sortides per ficar-se en el play-off d’ascens.

Dels deu partits d’aquesta segona volta, sis són al Camp d’Esports, on el Lleida ja n’ha jugat dos que ha saldat amb sengles victòries. Els altres quatre són com a visitant i el primer ja ha suposat el primer fiasco. Queden per jugar-se 12 punts a casa i 9 a fora. Tots valen el mateix per aconseguir l’objectiu, però atesa la dificultat que mostra l’equip per sumar fora, serà vital que no se n’escapi cap a casa.

Els qui no poden sumar punts ni a casa ni fora són els sis equips lleidatans de Primera Catalana, perquè fins ara no podien jugar. L’última modificació del Procicat els autoritza a tornar a la competició, però alguns mostren les lògiques reserves i no ho veuen gens clar. És comprensible.

Si als clubs de Primera i Segona divisió, amb tots els recursos econòmics al seu abast per fer tantes PCR com calguin, periòdicament van sortint casos i a Segona B, on també es passen tests, rara és la jornada en què no se suspèn cap matx, quines garanties sanitàries hi ha perquè pugui jugar-se la Lliga de Primera Catalana?

No són professionals, ni els clubs ni els jugadors, que compaginen la passió per l’esport amb els seus treballs o estudis. És impossible parlar de bombolles en aquests casos. Ja tenen la personal i familiar, la laboral o l’acadèmica i la que es crea als seus respectius clubs. Les ganes de jugar són enormes, però els dubtes també. No tenen públic, per la qual cosa els clubs no han pogut general els ingressos habituals. Hi ha jugadors que els han marxat i els clubs necessiten ajuts econòmics urgents. Els tindran?