Estem a Plata

He hagut de deixar passar unes hores per ser capaç d’encaixar el revés. Les conseqüències de la derrota són ara mateix impossibles de valorar amb prou serenitat com per ser justos amb uns i d’altres. Estem a LEB Plata, aquesta és la dura realitat. És paradoxal que en una temporada en què les coses s’han fet bé i, sobretot, s’han fet d’una manera diferent, el resultat sigui pitjor que quan la queixa, el retret i els problemes econòmics estaven instal·lats en l’argumentari del club. Temps hi haurà per a l’autocrítica i l’anàlisi assossegada i profunda, però el pal és dels que no podem digerir fàcilment.

En una temporada atípica no hem estat capaços d’adaptar la nostra resposta als requisits i les necessitats que plantejava aquesta nova manera de competir.

L’equip i el club han estat tractats de forma injusta i grollera per una federació que va mirar cap a un altre costat quan, sortint d’un contagi massiu de Covid, va obligar a jugar tres partits en cinc dies un grup de jugadors que, fins i tot tenint l’alta mèdica, estaven molt lluny físicament i psíquicament per competir en igualtat de condicions. El resultat d’aquest abús federatiu va ser devastador.

Però no és menys cert que el tram final ha estat senzillament decebedor. Tan sols en trams concrets de partits aïllats hem pogut reconèixer aquell equip que il·lusionava a meitat de Lliga. Depenent de si mateix, l’equip no ha estat capaç de tirar endavant cap dels encontres compromesos i el resultat d’aquesta incompetència és un descens dolorós i injust.

Queda temps perquè els responsables del club meditin, analitzin i prenguin decisions. Això, o que es torni a guanyar als despatxos el que es va perdre a la pista. No seria la primera vegada.