El soroll dels gestos

el silenci eixordador de Rajoy s’expressa en gestos, en formes. Si fa setmanes, mesos ja, tot just creuava mirades amb Pedro Sánchez fins que va aconseguir liquidar-lo, ara creua somriures còmplices amb Susana Díaz o aconsegueix que el seu home de confiança Hernando arreceri sota l’acollidor paraigua del PP l’Hernando del PSOE, portaveu parlamentari fidel al famós “no és no” de Sánchez, però que ara haurà de defensar en el pròxim debat una abstenció vergonyant. Rajoy és un depredador silenciós i, conscient de com de letal resulta, ha preferit mantenir-se en silenci per evitar noves víctimes, que no estan els socialistes per perdre ni un sol diputat més. De les baixes a les files socialistes ja s’ocupen els de Podem, convençuts que ara sí que es visualitzarà clarament l’esvoranc que existeix entre els dos partits de l’establishment i els altres –amb Ciutadans aspirant a ser-ho–. Les desfilades, els grupets als voltants del poder, tenen aquesta capacitat d’inspirar interpretacions. Són com els pòsits del te, o els budells dels coloms: permeten als àugurs endevinar el futur. I en aquest cas, el futur és tan encoratjador per al PP, que ni tan sols no li preocupen tots els assumptes que es diluciden en seu judicial. Targetes black i Gürtel serien letals en qualsevol altre país, aquí no. Rajoy tornarà a ser president del Govern i ho farà amb l’oposició que desitjava: la més radical, la que li permet oferir una imatge de centre des de l’extrema dreta, i el PSOE es consumirà lentament a la pira dels sacrificis per la pàtria. O pel poder dels seus barons.