Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Contradiccions polítiques
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Contradiccions polítiques
Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
l’excel·lent notícia de les noves incorporacions al Pacte Nacional pel Referèndum, abans conegut com Pacte pel Dret a Decidir, confirmada el passat 23
amb la plena integració dels Comuns al projecte d’una consulta pactada amb l’Estat, s’ha vist entelada per altres anuncis no tan prometedors, com el que ha fet el portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull, anunciant que no revelarà el contingut de la Llei de Transitorietat, per a la qual ja hi ha acord, fins que s’hagi d’aplicar i mentrestant romandrà tancada “amb pany i forrellat” dins d’un calaix. Anem per parts: la integració d’Ada Colau i dels Comuns al Procés pot ser que faci l’efecte que es torna enrere unes quantes pantalles al camí cap a la independència però consolida una majoria ferma a favor d’una consulta pactada i concedeix credibilitat jurídica i política al projecte en un moment en què el cansament dels ciutadans és un risc tan evident que ja es percep en les enquestes sobre intenció de vot.
Ada Colau és un valor polític en alça i els seus dubtes sobre la conveniència d’adherir-se al procés polític li restaven a aquest cobertura política i credibilitat. D’altra banda, una de les primeres obligacions dels polítics respecte de la ciutadania –si no la primera– és garantir la màxima transparència i ni tan sols aquesta astúcia de la qual ha fet gal·la el Procés justifica mantenir en secret el contingut d’un projecte de llei. Els electors tenen dret a saber què decideixen els representants polítics fins i tot a risc que aquesta transparència obstaculitzi l’aprovació de les lleis i la seua execució en el futur.