'Déjà vu' o enganyifa

Recorden les anades i vingudes de les forces polítiques pel Palau Robert o el de la Generalitat? Eren els participants del Pacte pel Dret a Decidir que intentaven establir fórmules d’acord per celebrar un referèndum que donés satisfacció a totes les sensibilitats allà representades, des de l’actitud més rupturista de la CUP fins a la més pactista d’ICV. Eren els temps d’Artur Mas, David Fernàndez, Joan Herrera i Oriol Junqueras, més Carme Forcadell i Muriel Casals en representació de les entitats de la societat civil. Intentaven posar ordre en la natural dispersió ideològica en què es mouen forces polítiques i socials tan diverses.

Transcendia llavors el nerviosisme, la discrepància, la crítica per la tebiesa del president en la consulta que pensava organitzar i que, vist avui amb la distància de dos anys, sembla un dels actes més audaços que es recorden. Llavors era Mas qui convocava els seus interlocutors, de nit i amb sigil, per evitar les filtracions a la premsa i que es traslladés a l’opinió pública –sobretot als votants independentistes– una sensació de conflicte i desànim. Avui, dos anys i una consulta més tard, la vida segueix igual.

El president –en aquest cas, Carles Puigdemont– convoca d’urgència els seus socis per posar fre a les filtracions sobre dissensions en el si del Govern i de Junts pel Sí. Però, ai!, s’oblida de la societat civil que, presa de còlera, el convida a fer-se a un costat si no es veu capaç de convocar el referèndum. És el moment de comprovar si és trampa o veritat.