Fins on arriba?

Els lectors poden completar, si volen, la pregunta, amb expressions de l’estil: la barra, el desvergonyiment, la sensació de propietat sobre l’Administració de l’Estat, la complicitat entre el poder i els suposats delinqüents. El cas és que de nou el sistema de missatgeria de mòbils SMS ha posat al descobert les interaccions entre els qui són investigats per suposats delictes de corrupció i aquells que s’haurien d’encarregar de perseguir amb rigor els delinqüents.

El ministre de Justícia, o el d’Interior, no poden “col·leguejar” amb un investigat com l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González ni poden compartir reflexions sobre el fiscal anticorrupció més convenient per a la causa, si no volen que l’ombra del dubte s’estengui al conjunt de l’Estat, i llavors els ciutadans, amb tota la raó, ja no tindran motius per creure en res. S’ha d’acabar aquest companyonatge entre polítics amb responsabilitat i els seus excompanys ara investigats per crims molt greus.

Tret que sigui cert que els acusats no haguessin treballat per al seu propi enriquiment, sinó per al finançament del partit (és a dir, per guanyar eleccions), i llavors tindria sentit allò de “Luis, sigues fort” escrit per Rajoy en un missatge a Bárcenas o aquest nou missatge del ministre Rafael Catalá a Ignacio González. Va ser el mateix González qui comentava a Zaplana –en unes converses que també s’han conegut ara– que per controlar el poder cal dominar els mitjans de comunicació i els aparells de l’Estat. Això ens demostra fins a quin punt els dirigents de la dreta han estudiat els textos de Lenin.