Toca pagar o plorar

Existeixen moltes traduccions per al “trick or treat” de Halloween i la més útil és la de “truc o tracte”, però n’utilitzarem aquí una de més literal i que serveix als propòsits d’aquest comentari. És la tradició nord-americana, que en realitat coincideix també amb la de moltes altres cultures, en les quals els joves amenacen els seus veïns amb represàlies més o menys cruels si no reben el regal corresponent.

A Catalunya, la traducció més aproximada seria “paga o plora”, i això és el que toca ara, encara que no sigui Halloween, amb el Procés, perquè el temps s’esgota i cal demostrar si la cosa va de debò o toca plorar. És en aquest context que cal entendre les paraules del diputat Lluís Llach –no sembla pertinent confondre el cantautor de tots amb el polític partidista–, quan adverteix els funcionaris de la Generalitat que vulnerin les lleis de transitorietat quan estiguin vigents.

Tal com ho planteja Llach, els funcionaris sempre perden: si no compleixen les lleis espanyoles, seran sancionats per un Govern, i si no compleixen les catalanes, per l’altre. És el problema dels moments fundacionals, que generen molta confusió i produeixen danys, moltes vegades als més innocents, als que no són d’un bàndol ni de l’altre, sinó de treballar i callar.

Ara arriba el moment crucial en què els polítics ja no poden mantenir una cortina estesa sobre les seues decisions. Convocaran o no? Sancionaran o no? Vulneraran la llei o no? I si la vulneren, hauran d’esperar per a ells mateixos el que demanen per als seus funcionaris: pagar o plorar, obeir o patir.