El xeic i l'escòria

El propietari del Màlaga és un xeic de Qatar –vaja!, el país patrocinador del Barça!– que ha tingut l’ocurrència de fer un comentari sobre “l’escòria dels catalans” en relació amb la possibilitat que el seu equip derroti el Reial Madrid a l’última jornada del campionat i doni la Lliga al Barcelona. Tot això és un assumpte estúpid, irrellevant, molt propi del món del futbol, en el qual algú li pregunta a Míchel, entrenador malagueny i reconegut seguidor merengue, si es veu furtant el títol a l’equip dels seus amors com ja va fer Jorge Valdano amb el Tenerife fa ja més de vint anys.

Al Thani, que aquest és el nom del xeic, va escriure el seu comentari en àrab al Twitter i pot ser que la traducció no hagi estat del tot exacta i que, quan parlava d’escòria, no s’estigués referint a tots els catalans, sinó a una part d’ells –per exemple, als que dubtaven de l’esportivitat de Míchel, o als seguidors culers–, però el cert és que un comentari tan insultant i generalitzador no pot resultar més inoportú, ofensiu i matusser. Si Antiviolència servís per a alguna cosa, ens estaríem preguntant si no seria necessària la seua intervenció, pel que té d’incitadora i desagradable.

Un dirigent esportiu, encara que sigui de Qatar, no hauria d’expressar-se en aquests termes ni faltar al respecte no ja als habitants de tot un país, sinó ni tan sols als aficionats d’un equip rival. Però si Espanya té un president de la Lliga que es confessa seguidor del Madrid –i el que és pitjor, s’expressa com a tal–, a ningú no ha d’estranyar-li que el president d’un club esportiu se senti legitimat per llançar uns quants improperis.