El futur és a França

Aquest diumenge es juga una de les partides més importants de la política Europea des del final de la Segona Guerra Mundial. França decideix entre una candidata d’extrema dreta, xenòfoba i aïllacionista, Marine Le Pen; i un presidenciable jove –Emmanuel Macron serà, si guanya, el president més jove de França–, aliè a l’establishment polític, liberal i partidari de la globalització i de l’obertura al món. Una nacionalista contra un europeista.

Pot ser que sigui l’ocasió en què la filla del fundador del Front Nacional, Jean Marie Le Pen, pugui estar més a prop de la victòria. Per aconseguir-ho s’ha vestit amb part dels missatges de Jean-Luc Mélenchon, el candidat de l’extrema esquerra, que s’ha negat a donar suport al candidat contrari a la ultradretana. Macron, per la seua part, tindrà en contra el fet d’haver estat durant dos anys ministre d’Economia amb François Hollande, el president menys popular de la República.

No té darrere cap dels partits polítics tradicionals, que van ser escombrats en la primera volta, sinó un moviment polític i social denominat En Marxa que pretén renovar un panorama polític esgotat per la incapacitat dels successius Governs, des de l’època de Sarkozy, de donar una alternativa raonable a la crisi. França ha amagat el cap sota l’ala durant deu anys i ara haurà d’enfrontar-se a durs canvis econòmics que sens dubte generaran un crispat clima social, però només Macron podrà fer-ho amb garanties d’èxit tant per a França com per al futur d’Europa. La victòria de Le Pen seria l’èxit dels que desitgen el final de la Unió Europea.