Les mobilitzacions a favor dels imputats pel Procés són cada vegada una mica més escasses de públic. És lògic: són en dia feiner i els funcionaris, per molt lleials que siguin, no poden abusar dels dies sense retribució després d’anys de pèrdua de poder adquisitiu. Tot i així, segueix sense ser menyspreable la xifra de 1.500 o dos mil persones que van acompanyar ahir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la seua passejada pel parc de la Ciutadella fins al Tribunal Superior.
I és encara més rellevant si tenim en compte que la gent del carrer, la gent normal que confia en els polítics i creu fermament en la causa de la independència, ha d’enfrontar-se amb espectacles tan poc edificants com el de la “mare superiora” que vam conèixer ahir. Aquest és el sobrenom que presumptament utilitzava Marta Ferrusola per ordenar en clau operacions financeres amb el seu compte d’Andorra. Fins i tot els més entusiastes i aquells que encara no han perdut el respecte per la família Pujol Ferrusola han de sentir la vergonya aliena provocada per un home que va ser el líder indiscutible de la Catalunya autonòmica i que ara apareix envoltat per un entorn familiar que desmereix la confiança que tantes vegades li va ser atorgada pels ciutadans d’aquest país.
Amb aquest panorama, enmig d’una situació tan desgraciada, els mil o dos mil ciutadans que ahir es van congregar a les portes del TSJC són autèntics herois, capaços de sobreposar-se fins i tot al fàstic que les divulgacions sobre Pujol i família produeixen en qualsevol persona honesta i respectuosa de les lleis.
