Odi a la plaça de toros

Ha transcorregut un any des que es van contemplar aquelles imatges vergonyoses d’un grup de persones –ara sabem que formen part de la mateixa família– que van agredir dos animalistes que enregistraven imatges d’un correbou a la població de Mas de Barberans, a la comarca del Montsià; un d’aquests territoris en els quals, a causa del clientelisme electoral, no s’aplica la llei de protecció dels animals amb el mateix rigor que a la resta de Catalunya.

Allà, a les comarques de l’Ebre, es pot maltractar i torturar un animal per raó d’una tradició que no s’ha tingut en compte –per sort– en altres comarques del país on també se celebraven correbous, com al Baix Segre, on per sort han estat eradicades dels programes de les festes majors perquè aquesta classe d’entreteniments cruels ni tan sols no tenen l’excusa que addueixen els partidaris de les corrides de toros: l’estètica, o la suposada poesia de l’art del toreig.

Les activitats festives amb animals són un atavisme, un residu del nostre passat més fosc, en el qual romania la idea que tota la naturalesa ens pertany i podem fer el que vulguem amb qualsevol ésser viu, perquè hem estat fets a imatge i semblança de Déu. Per sort, els canvis socials i polítics exigeixen noves formes de responsabilitat, de respecte a l’entorn i de manera molt especial a qualsevol animal.

Cap experiència, estètica o festiva, no justifica la pervivència d’usos i costums que ens degraden com s’ha pogut comprovar en les terribles imatges dels agressors de Mas de Barberans ara condemnats amb l’agreujant d’odi ideològic.