Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Els que no fallen mai
SEGRETotes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Aquells que creuen que les eleccions del proper 21 de desembre haurien de ser un xoc monolític entre dos blocs, els partidaris de la independència i els de la Constitució, s’equivoquen. La societat catalana és tan plural, massa de vegades, que no cap en dos blocs, per molt que alguns s’entossudeixen en la política frontista i a reduir-ho tot a “fatxes contra indepes” o “demòcrates contra colpistes”, segons com es miri. La cosa serà tan complexa que va resultar estrepitós el silenci de les entitats sobiranistes –especialment, d’Òmnium– sobre la reclamació d’una llista de país, unitària i de totes les forces que van votar a favor de la independència unilateral durant la manifestació de dissabte a Barcelona.
Ara, per molt que s’hi entosudeixi Puigdemont, ja no serà ni la llista del president, ni la del país, sinó una disfressa per evitar la desfeta del PDeCAT, els principals dirigents del qual desapareixeran de la primera línia i sempre podran dir que el derrotat va ser el president i no el partit, que preserven per a les municipals, amb la seguretat que la república només és un record.