L'any de la revolució

Quan hagin passat uns quants anys, el gran debat sobre aquest 2017 que ara s’acaba serà si l’1 d’octubre i els dies posteriors van ser o no una revolució. Alguns historiadors, amb una perspectiva encara massa curta, comencen a reflexionar, a mig camí entre el periodisme i la història, per oferir algunes de les claus d’aquest debat.

Un dels llibres més interessants i profunds sobre l’1 d’octubre i les seues conseqüències polítiques és Tumulto, d’Arnau Gonzàlez Vilalta, Enric Ucelay-Da Cal i Plàcid Garcia-Planas, historiadors els dos primers i periodista el segon –director del Memorial Democràtic–, intenten oferir una mirada apassionada i objectiva a un temps sobre aquells dies d’octubre que han canviat per sempre l’escenari polític català, fins al punt, diuen els autors, que el catalanisme moderat ha mort i l’independentisme de masses s’ha convertit en la referència política del futur.

Faci el que faci el Govern espanyol, ha perdut ja el domini del relat polític i pot ser que per molts anys, per no dir per sempre. L’impacte generat per la repressió del dia 1 en gent de classe mitjana i d’actitud política moderada ha canviat la seua percepció de la relació amb Espanya.

Hi haurà qui digui que és una revolució finançada des del poder autonòmic, impulsada des de les estructures mediàtiques i polítiques de la Generalitat, però la mobilització permanent de milions de persones només s’explica pel fet que les consignes de la revolució s’han endurit a la meitat del país.