Totpoderós senyor de l’economia espanyola en els anys de l’aznarisme, impulsor d’un creixement econòmic desbocat i irresponsable, Rodrigo Rato no confessa res, ni tan sols que hagi existit una bombolla immobiliària el 2007. La culpa va ser de Zapatero per no seguir endavant amb les reformes que el seu Govern havia iniciat en tots els àmbits, de l’educació a l’urbanisme i passant per la privatització dels serveis públics que encara no havien estat privatitzats pel PSOE. Rodrigo Rato acudia al Congrés per respondre per algunes de les seues responsabilitats en la fallida de Bankia i es va despatxar a gust contra tot el Partit Popular, que va acusar d’haver iniciat una cacera contra ell la finalitat de la qual era ficar-lo a la presó. Una cosa així com la revenja de Rajoy contra qui va ser el seu contrincant en la lluita per la successió d’Aznar.
Va disparar sobretot contra Luis de Guindos, que en un altre temps va ser col·laborador seu –a més d’haver treballat a Lehman Brothers– i a qui ahir va acusar de tot: d’enfonsar Bankia, d’afavorir els seus competidors, d’ocultar informació al Banc d’Espanya i fins i tot de ser un mediocre professional. El moment de glòria va ser durant la seua resposta a un diputat de Ciutadans sobre les retribucions als consellers del banc que estava a punt de ser intervingut per l’Estat: “Tots els bancs del món retribueixen els seus dirigents –va dir–. Això no és un saqueig, és el mercat, amic.” Doncs caldrà veure què cal fer amb el mercat si és certa la tenebrosa afirmació de Rodrigo Rato en seu parlamentària.
