Ciberpromiscuïtat

La nostra ignorància ens havia portat a creure que el sexe virtual era una forma neta, sense risc, de pràctica sexual. I resulta que han augmentat els casos de sífilis i gonorrea, segons indica l’ajuntament de Barcelona, precisament perquè la gent lliga a través d’aplicacions mòbils com Tinder i altres de semblants. Diuen els experts en sexualitat que el sexe virtual provoca promiscuïtat. O sigui, que la gent queda més, es relaciona més i practica més sexe, sense entendre el risc que provoca aquesta promiscuïtat en la transmissió de malalties venèries. Si fa anys el problema era el trànsit portuari i l’agent transmissor eren les prostitutes del barri xino, ara l’agent de contagi és molt més difús.

No hi ha prostitutes, ni zones perilloses, ni viatges dels agents infecciosos amb vaixell arreu del món. Tot és molt més vague, més aparentment asèptic i és precisament aquesta sensació d’asèpsia la que fa que no es prenguin les mesures de protecció que segurament s’adoptarien en cas de témer un contagi. De la mateixa manera que temps enrere hi havia botigues de “gomes i rentatges” a prop dels barris de mala nota, ara l’ajuntament de Barcelona ha decidit instal·lar avisos de seguretat a les aplicacions que s’utilitzen per lligar, perquè els usuaris siguin conscients que la promiscuïtat sexual, les relacions freqüents amb més persones desconegudes, incrementa el risc de contreure malalties d’origen sexual si no s’adopten mesures com les de tota la vida: posar-se condó i no córrer riscos amb gent els costums dels quals es desconeixen.