Els que van tenir la idea de derogar la presó permanent revisable no comptaven amb l’estat d’excitació social que ha desencadenat a tot el país l’assassinat del nen Gabriel Cruz. Una excitació que ha tingut molt a veure amb el visceralisme de les xarxes socials i amb la irresponsabilitat d’alguns polítics que han jugat a excitar el pitjor que hi ha en la nostra condició d’éssers humans sigui per guanyar aquest debat, per desarmar els contraris o per crear un estat d’opinió general favorable als interessos més conservadors, per dir-ho de forma elegant.
El debat del Congrés, en el qual els partits d’esquerra van mantenir la seua posició davant una dreta que veu en el populisme de la mesura una oportunitat, ha portat alguns pares de víctimes d’assassinats flagrants a representar al Congrés el paper de lobby a què tenen dret, de la mateixa manera que les forces polítiques tenen el dret de desatendre els seus legítims crits de revenja. Està demostrat, socialment i jurídicament, que la gravetat de les penes no ajuda ni de bon tros en l’extinció de certs delictes. Ningú no matarà o deixarà de matar per la gravetat o la lleugeresa de la pena a la qual s’hagi d’enfrontar. Això és una cosa que saben tots els psicòlegs i tots els jutges. A més, el sistema punitiu espanyol no està pensat tant per rescabalar la víctima del dany infligit com per corregir la conducta del delinqüent i aconseguir la seua reinserció social. Bonisme o no, aquesta és la premissa des de la qual es va construir la Constitució i això és el que hauran de canviar si volen la cadena perpètua.
