Si encara existien dubtes sobre la veritable naturalesa del negoci de Facebook, l’escàndol dels 50 milions de perfils utilitzats per una consultora política per desacreditar Hillary Clinton i afavorir l’elecció de Donald Trump, ho ha deixat meridianament clar: el producte som els milers de milions d’usuaris que cada dia aportem continguts, els compartim amb milers de persones i, sense saber-ho, ens despullem –almenys anímicament– en públic perquè altres, legalment o il·legalment, utilitzin els nostres valors, les nostres preferències polítiques o les nostres preocupacions socials per aconseguir els seus objectius. En aquest cas, l’objectiu era la victòria de Donald Trump per qualsevol mitjà i a fe que ho van aconseguir.

Crida l’atenció que sigui l’entorn polític –també a Espanya– el que més ha utilitzat l’estratègia de comunicació a les xarxes socials per assolir els seus objectius polítics i electorals. Recordem, per exemple, que el Partit Popular va contractar una col·laboradora de l’equip que va assessorar Trump, per revalidar la seua victòria a les últimes eleccions generals. En els mitjans tradicionals el producte és la informació que cada dia se subministra als milers de lectors, oients o espectadors que la consumeixen. En canvi, en aquests nous mitjans alternatius, el producte és cadascun de nosaltres, la informació que nosaltres mateixos aportem i que serveixen perquè una marca o un polític utilitzi per convèncer-nos els arguments que més s’adapten a les nostres preferències. Ara ningú pot adduir ignorància en aquest assumpte.