Dos anys per pacificar

Per primera vegada en la història de la democràcia espanyola triomfa una moció de censura i destitueix un president del Govern. Potser és per això, per la novetat, que des de dijous a la tarda Rajoy no ha sabut ben bé què fer, des de tancar-se hores en un restaurant fins a dedicar tot just un minut per felicitar l’oponent i agrair el suport rebut mentre ha estat president. El següent ja sabrà quins exemples no ha de seguir. Ara el futur és de Pedro Sánchez, a ell li correspon gestionar tots els conflictes oberts per Mariano Rajoy durant els últims temps, i no són pocs.

Ho haurà de fer, a més, amb la desconfiança de part dels dirigents de la seua formació, l’oposició d’alguns mitjans tradicionalment favorables al PSOE i amb el setge d’un grup parlamentari del Partit Popular que sembla trobar-se més còmode a l’oposició que donant suport al Govern.

Haurà d’afrontar la liquidació d’ETA i les conseqüències penitenciàries d’aquesta decisió, el finançament de les comunitats autònomes, la recuperació del prestigi d’Espanya a Europa; la liquidació de lleis repressives que han danyat seriosament la qualitat democràtica i, per sobre de tot, la curació de les ferides obertes entre Catalunya i Espanya, amb agents rebentadors a tots dos costats de la taula. Massa compromisos per a només dos anys i el suport de poc més de vuitanta diputats, però afrontar amb equanimitat i amb serenitat tots aquests assumptes serà la clau perquè el PSOE es reposi de la seua decadència. Recuperar la democràcia serà el seu gran actiu polític.