El ministre astronauta

Hem de reconèixer que els primers passos de Pedro Sánchez al capdavant del Govern espanyol tenen molt bona pinta, sobretot si els comparem amb els últims de Mariano Rajoy. Comparem ministres: Borrell amb Dastis; Nadia Calviño amb Luis de Guindos (de l’últim del Partit Popular, no en queda cap rastre); i sobretot, Pedro Duque amb Íñigo Méndez de Vigo. Ja veurem en altres casos, on hi ha més dubtes, però per primera vegada sembla un planter presentable, amb formació en idiomes i amb trajectòries acadèmiques notables. Fins i tot hi ha dos enginyers aeronàutics. Encara que és possible que un d’ells hagi exercit més aviat poc, com és el cas de Borrell; l’altre, en canvi s’ha passat la vida vagant per l’espai exterior i desenvolupant una interessant tasca com a investigador de primer nivell. Tant que de segur sap de primera mà quina és la realitat de la investigació en aquest país, una realitat més trista que la cara fosca de la lluna. O sigui, que aquest és un Govern de meritoris, de gent capaç, intel·ligent, que haurà arribat a la seua posició professional i acadèmica a base d’esforç. Nadia Calviño, la ministra d’Economia és filla d’aquell director general de Ràdio Televisió Espanyola que va intentar convèncer-nos que s’havia de votar sí al referèndum de l’OTAN; però tothom coincideix que ha arribat a dalt de tot a la Comissió Europea pels seus propis mèrits. Ja veurem, de moment val a dir que al nou ministre astronauta no li falta sentit de l’humor perquè ha penjat un acudit de Forges en el qual assegura que “els càrrecs els carrega el diable”.