Estem enredats en un conflicte polític que sembla enquistat i ens falta la perspectiva, la fredor i el sentit de la ponderació necessaris per valorar en la seua justa mesura la realitat de la situació de Catalunya des dels mesos de setembre de 2017, o fins i tot des de molt de temps abans. Necessitem una mirada exterior, potser no desapassionada ni del tot objectiva, però que sigui freda i honesta. És el cas del llibre de la corresponsal de Le Monde Sandrine Morel, En el huracán catalán, que s’ha fet famós per algunes afirmacions de la periodista que ràpidament han estat vistes com una presa de posició a favor d’una de les parts.
Al cap i a la fi –diuen– resideix a Madrid i rep allà les influències del Govern central, encara que ella mateixa assegura que mentre que des de la Generalitat rebia gran quantitat d’informació –i algunes pressions–, a Madrid imperava el silenci, com si així ja no existís el problema. Una de les coses més importants que diu la periodista francesa, i que repeteix el corresponsal del New York Times Raphael Minder, és la profunda divisió que la situació ha provocat a Catalunya i el mal que el procés ha fet a la reputació exterior tant d’Espanya com de Catalunya.
Perquè en aquest conflicte ningú no guanya i recorda desgraciadament el Duelo a garrotazos, el quadre de Goya en què dos lluitadors es colpegen enfonsats fins al genoll. No és un duel igual, ni de bon tros, perquè hi ha gent a la presó acusada de delictes molt greus, però sí que és igualment destructiu per a tothom. Que Josep Borrell, com abans Quim Torra, abandoni per sempre els llenguatges agressius.
