Demà SEGRE ofereix als seus lectors un suplement especial de vuitanta pàgines sobre els esdeveniments històrics de fa un any. En aquella jornada històrica, nefasta per l’actuació policial però esperançadora per a milers de ciutadans desitjosos de votar sobre el seu futur, es va marcar un punt d’inflexió que ha resultat clau per posar en comú l’estratègia independentista, malgrat les moltes discrepàncies que acullen els partits sobre com afrontar les futures decisions governamentals. Si alguna cosa és indiscutible és que milers de persones de bona voluntat van acudir als col·legis electorals amb l’objectiu de defensar el seu dret a votar i que aquesta acció pacífica i cívica va merèixer una repressió inacceptable per part del Govern central a través d’un dispositiu policial tan matusser com denunciable. Aquell dia el Govern de Rajoy va perdre definitivament –si és que algun dia la va tenir– l’hegemonia del relat català i va provocar la preocupació entre les cancelleries europees, que tot i mantenir el seu suport al Govern espanyol veien amb preocupació la seua deriva violenta i autoritària. No queda al marge de les crítiques el Govern de la Catalunya, que va jugar amb la bona fe dels ciutadans convocant-los a una consulta que no es podia celebrar i servint-se d’ells i de la repressió a què van ser sotmesos, com a capital polític. La proximitat dels fets impedeix una visió objectiva i desapassionada, però el temps hauria de servir no per endinsar-se en el conflicte, sinó per trobar, per part de tots, alternatives que permetin una resposta política.
