x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LA PEIXERA
  • JUAN CAL

Sempre al límit

Actualitzada 05/10/2018 a les 10:31
Sempre al límit

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Sempre al límit

SEGRE
La Peixera

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Juan Cal

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya fa una temporada –des de l’inici de la present legislatura, podria dir-se– que els resulta molt difícil entendre’s i només el desig de no aparèixer com a culpables de la ruptura de l’independentisme els manté units. La diferent interpretació dels fets polítics i judicials esdevinguts després de la declaració unilateral d’independència de l’octubre de l’any passat els ha posat més d’una vegada al límit de la ruptura i a punt de forçar una convocatòria d’eleccions anticipades. Ahir va ser l’enèsim, que no últim, capítol d’aquest desencontre. Mentre que els diputats presos d’ERC van decidir acatar una fórmula que s’ajustés a les exigències del jutge del Tribunal Suprem, des de Brussel·les Carles Puigdemont insistia –i el portaveu Batet ho repetia– a aparentar al màxim que no s’acatava aquesta resolució judicial. Ple suspès, impossibilitat de completar el debat de política general, anades i vingudes pels passadissos del Parlament per assolir un acord que al migdia d’ahir semblava impossible. I l’oposició, entre al·lucinada i resignada, contemplant com salten per l’aire les normes i els temps parlamentaris. A la tarda, roda de premsa d’Eduard Pujol (PDECat) i Sergi Sabrià (ERC), on es diu que tota la culpa és dels altres i s’assegura que no hi ha fissures en la unitat independentista. A hores d’ara ja no hi ha ni un sol ciutadà català, per molta fe que tingui, que no sàpiga que la unitat parlamentària és un fràgil compromís, sempre a punt de trencar-se, sempre al límit. I una bona part d’aquesta culpa resideix a Waterloo.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre