Ens quedem sense paté

Califòrnia acaba de ratificar la prohibició del foie, o sigui del fetge d’oca, en defensa del dret al benestar animal. Havia de passar. No és que em sembli bé ni malament, perquè m’agrada el paté i el foie gras, però és impossible resistir-se a l’impuls dels temps. Aquests temps en què ciutadans de bona fe acompanyen els animals en els moments finals de la seua vida; abans que siguin sacrificats per fer (fer-nos) contents als carnívors, que acabarem apareixent com uns salvatges sense escrúpols, sense sentiments. Cada vegada que m’endrapi un filet o unes costelles em vindrà a la ment aquella tendra escena d’una jove vegana acariciant bondadosa la testera del cap de bestiar a punt d’entrar a l’escorxador. Les anomenen vigílies veganes i és com una espècie d’acompanyament en el dol. El PACMA, el partit animalista, té uns resultats gens menyspreables en les eleccions. Però d’ells es parla menys que de Vox. Darrere d’aquesta mirada bondadosa, un pèl naïf potser, cap al món animal, hi ha centenars d’actes a favor de la vida, del respecte i contra el maltractament als animals. Hem canviat la nostra perspectiva sobre la caça; aviat deixarem de considerar sibarita un micuit d’ànec i ja fa molt temps que sabem que els toros embolats són maltractament, malgrat que el Govern no s’atreveixi a intervenir per temor a perdre vots a les comarques de l’Ebre. Ens hem de preparar –ho adverteixo al president de la FECOLL– perquè algú descobreixi la tortura a què són sotmesos els caragols mentre es couen vius en una llauna. Seran prohibits, segur!