Sentim parlar amb freqüència, en els últims temps, de l’Estat Profund, traducció del Deep State, que suposadament, i segons la dreta més reaccionària, conspira contra Donald Trump per continuar protegint els grans arguments del capitalisme actual: moviments migratoris, globalització i desaparició de les fronteres, relativisme moral i submissió dels individus a les grans estructures de poder. Són alguns exemples que apareixen de forma recurrent en publicacions de l’extrema dreta a tot arreu, també a Espanya. Aquí, alguns politòlegs i analistes de l’actualitat afirmen que passa una cosa semblant, encara que en el cas espanyol l’Estat conspira contra els qui intenten trencar la unitat de l’Estat, subvertir l’ordre capitalista o posar fi a l’statu quo. És una teoria que circula molt en sectors independentistes, amb Carles Puigdemont al capdavant, i en la qual s’impliquen des de la judicatura a l’Ibex-35 passant per policies o alts funcionaris de l’Administració, que actuarien de forma autònoma i al marge dels controls democràtics, amb l’única intenció d’evitar que s’alteri l’actual estat de coses. El cas del comissari Villarejo i els seus espionatges contra dirigents nacionalistes, polítics i periodistes seria la demostració, la prova que un pudent sistema de clavegueres de l’Estat exerceix el poder al marge del poder. I encara queda per estudiar el que Noam Chomsky i Ignacio Ramonet expliquen al llibre Cómo nos venden la moto en relació amb la forma en què es propaga el pensament únic.