Votar no ho és tot

El regne unit decideix avui si surt per força de la Unió Europea. És a dir, si aprova el Brexit dur, sense acord previ amb la Unió Europea. I pot ser que guanyin els que estan anticipant una solució radical, sense acords previs, sense consensos, sense solucions pactades. O sigui, el desastre. Tot va començar amb una campanya que apel·lava als sentiments més nacionalistes dels britànics i un primer ministre amb escàs sentit de la responsabilitat va decidir convocar el referèndum per treure’s el problema de sobre, o perquè deixessin de donar-li la pallissa, com va fer a Escòcia. Allà li va sortir bé pels pèls, però amb el Brexit va ser un desastre. I els ciutadans estan a punt de pagar la irresponsabilitat dels seus polítics. Una crisi econòmica com no es veia des de fa 70 anys, o sigui, des de la postguerra mundial.

Els grans guanyadors d’aquesta contesa són els enemics de la Unió Europea, i per desgràcia en aquest capítol hi ha candidats a esquerra i a dreta. No només és Rússia o Trump; de vegades són els d’ambdues parts els que es beneficien amb les debilitats d’una institució que té dificultats, però que ha estat capaç de sumar a tot un continent la principal característica del qual ha estat, en els últims cent anys, destrossar-se en una guerra rere l’altra. En aquests temps en què tot apunta que la democràcia participativa és invencible, més val recordar que els ciutadans, per prendre decisions responsables, han d’estar ben informats i al marge de les manipulacions tan freqüents entre els que promouen les consultes referendàries com a solució universal.