El llop ja és aquí

Aquells que anunciaven, amb ànim d’espantar el personal o de cridar a la resistència contra la involució, l’arribada del llop, com aquell del conte infantil, ja tenen raó: el llop ha arribat, es diu Vox i presumeix de ser la dreta sense complexos, de protagonitzar una croada contra tots els ismes odiosos d’aquest segle (i del passat, és clar), des del comunisme fins al socialisme o al nacionalisme sense oblidar el feminisme o l’igualitarisme entre opcions sexuals i de gènere. Presumeixen que no són polítics, ni tenen intenció de viure d’això, encara que necessiten diners de fosca procedència per pagar les gegantines campanyes de propaganda que desenvolupen a les xarxes socials sempre amb la intenció de desemmascarar “rojos”, o “feminazis”, o avortistes. Són una estranya barreja d’integristes cristians i d’ultres polítics. El vell franquisme que se sentia incòmode amb els aires liberals i modernitzadors del PP ha sortit de la cova i s’expressa sense complexos –això és veritat– i el que és pitjor, acomplexa els dirigents populars, que ara només busquen a les seues files candidats que puguin fer front a aquesta sagnia que acabaran tenint per la seua ala més dretana.

Els que sobrevivien a les urnes amb els vots del centredreta estan espantats: els vots de conservadors civilitzats poden acabar en mans d’altres partits si continua la deriva de Casado cap a l’extrem. Caldrà veure si Ciutadans és capaç de passar pel tràngol de formar part de la mateixa coalició que Vox sense tacar-se d’extremisme. Seria tot un mèrit encara que sembla que no ho aconseguiran.