El soroll és molt rendible

Una societat sorollosa no permet escoltar els sons subtils, el dolç discórrer d’un rierol, el so plàcid de les fulles d’un arbre, l’estrèpit llunyà d’un salt d’aigua o la refilada d’un ocell. Són coses que queden ocultes sota el rebombori del carrer, sota les discussions de les veus sense mesura. Per això hi ha una aplicació per a mòbils anomenada Calm (atenció, que potser és de pagament), que ens permet recuperar aquestes boniques melodies de la naturalesa per recobrar l’equilibri perdut per tant fragor que es genera al nostre voltant. Hem de ser capaços fins i tot de sentir la nostra pròpia respiració, que és rítmica i bonica i ens indueix al somieig. Per desgràcia, el silenci només és una cosa que podem descarregar al mòbil i que durant tot just uns minuts al dia no ens assegura un aïllament de tot el xivarri que es genera al nostre voltant. No parlava necessàriament de política, o de periodisme, però s’adonen de com criden els tertulians a les televisions? S’interrompen, parlen tots alhora, s’increpen i s’insulten cada vegada a un volum més exagerat. Per què? És fàcil, perquè només tornen a la tertúlia els que han pogut imposar la seua veu sobre la dels altres, els que més han cridat o insultat, els que l’han dit més grossa. Per això triomfen personatges com Marhuenda o com Rahola, els millors en això de cridar, desautoritzar i faltar al respecte. Ells contribueixen al fet que el soroll sigui insuportable i que hi hagi gent que estigui disposada a pagar per uns bonics minuts de silenci, encara que sigui utilitzant una aplicació de mòbil.