El fantasma rus

Ningú no afirma que sigui fàcil mantenir encesa la flama del procés independentista en les actuals circumstàncies de presó i exili. No ho és, ni tampoc és fàcil continuar mantenint l’ànim de centenars de milers de persones de bona fe que segueixen creient que la independència és possible. I encara més, que és a prop, que és a tocar. I ho és més quan el president de la Generalitat a l’exili recorre al Tribunal Constitucional espanyol per defensar-se d’un company de files. O no tant, perquè caldria mirar per un forat per sentir el que es diuen en privat els d’Esquerra i els del PDeCat, aquests als de Junts per Catalunya i tots entre si. En l’aire flota un ambient dens i pesat, com si estiguessin a punt de fer-se mal. La gran cola d’enganxar és, com diria Carme Forcadell quan era presidenta de l’ANC, l’Estat, “que mai no ens falla”. Ara tampoc no falla, quan és a punt de començar el judici contra els líders empresonats. Això i el desig de mantenir la ficció que després de la victòria de l’1 d’octubre només queda l’últim esglaó, el que no es va atrevir a traspassar Carles Puigdemont després de la declaració d’independència al Parlament. Després es va negar a convocar eleccions (llavors tenien els papers canviats i era ERC la que feia de radical) i ara es dedica a predicar la bona nova allà on el conviden. L’última tribuna ha estat un diari rus, Komsomólskaia Pravda, on afirma que la Catalunya independent haurà d’estrènyer llaços amb Rússia i repensar el paper de l’OTAN. Afirmació perillosa quan el fantasma rus treu el nas darrere de totes les conspiracions mundials.