El taxi contra el món

Els taxistes, en especial els de Barcelona, podran guanyar la batalla contra les companyies de vehicles amb conductor (VTC) –bàsicament contra les multinacionals Uber i Cabify– però perdran la de la imatge i l’estima del públic i dels usuaris en general. Han deixat al darrere una reguera d’incidents, agressions a conductors de la competència, alguns amb usuaris a bord, i el xantatge permanent de paralitzar l’àrea metropolitana de Barcelona fins al punt d’oferir al món la imatge d’una capital catalana ingovernable, caòtica i perillosa; el millor argument per expulsar el turisme de qualitat per sempre més. És obvi que han guanyat la batalla davant d’un Govern dèbil, atemorit per les mobilitzacions, incapaç de restablir l’ordre i d’imposar unes mínimes condicions per garantir la mobilitat dels ciutadans. El conseller Calvet ha capitulat davant de l’amenaça dels taxistes, incapaç d’imposar l’autoritat perquè aquest Executiu no en té, l’ha dilapidat en operacions populistes defensant assalts al Parlament, talls de trens i d’autopistes, i ara no té autoritat moral –ni de l’altra– per exigir als taxistes que no es comportin com CDR sense control o com armilles grogues atiats pels extrems de l’arc polític francès. És el que té el populisme, que perd els arguments per imposar-se quan arriba el moment d’actuar amb responsabilitat. I la culpa no és de Damià Calvet –possiblement un dels consellers més competents de l’Executiu–, sinó del president Torra i els qui li donen suport políticament perquè prefereix exercir com a agitador en lloc de governant.