Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Vivim temps difícils a causa de tota una sèrie de raons entre les quals la presó contra dirigents independentistes i l’imminent judici per rebel·lió és sens dubte la part més rellevant, encara que convé no oblidar que venim d’una declaració unilateral d’independència que el president Puigdemont no es va atrevir a fer efectiva i que ni tan sols no es va arribar a publicar al Diari Oficial de la Generalitat. Ahir, en una entrevista a RAC1, el president Torra no va desmentir la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència en el cas que la sentència contra els dirigents sigui condemnatòria. Pot entendre’s com una advertència –o una coacció– al Tribunal Suprem i no sembla que en el moment actual sigui el més convenient tant per l’efecte que pot tenir en alguns magistrats, convençuts potser que el risc de “rebel·lió” continua existint, tant per l’opinió pública internacional, a la qual no farà gaire gràcia que un poder executiu pressioni el judicial per aconseguir determinats objectius. És veritat que costa comprendre que existeixi una causa oberta per rebel·lió i que resulta injust mantenir en presó provisional els acusats; aquests i altres com l’expresident del Barça, Sandro Rosell, que ni tan sols sap amb exactitud de quins delictes se l’acusa.
El cas és que Torra sembla haver centrat tots els esforços en una sola causa, la república a qualsevol preu, i ni tan sols compta amb el suport de la totalitat del Govern que presideix, ja que ERC ha decidit fer un gir realista a la seua acció política per molt que en públic no expressi les discrepàncies.
