La resta de l'any

Durant tota una setmana hem parlat fins a l’extenuació de dones, d’igualtat, de la bretxa salarial, del sostre de vidre, del micromasclisme, de tot allò que impossibilita per la via de la llei, de l’educació o del costum, la plena equiparació entre gèneres. De com els homes continuen tenint prejudicis sobre la capacitat de les dones per compatibilitzar una carrera professional i les responsabilitats com a mare, com a parella i com a pilar de la llar compartida. No es percep, en aquesta societat d’estereotips masculins, que la igualtat no s’aconsegueix “ajudant” a la llar o “donant un cop de mà” amb els nens.

Els mitjans, en general, hem destacat amb bombo i platerets durant tota una setmana notícies que tenen les dones com a protagonistes: en la política internacional, en l’esport, en la ciència.

Tot s’ha tenyit de violeta durant aquesta setmana de la dona, però, ai!, passarà la setmana i les pàgines dels diaris, els informatius de les ràdios i les televisions tornaran a ser majoritàriament masculines, els estereotips masclistes continuaran imperant a les escoles i les nenes tornaran a tenir les mateixes pors que les seues mares o les seues germanes grans.

Aquest és el repte a què ens haurem d’enfrontar a partir de dilluns: donar visibilitat a un món on les dones juguen un paper creixentment important malgrat que segueixen existint barreres reals per a la igualtat. Les nenes d’avui tenen dret a no tenir por, a no haver de pensar què els pot passar si tornen tard a casa.