Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
La decisió de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de retirar el llaç groc que encara penjava de la façana de l’ajuntament de la capital catalana deixa totalment a la vista la pobra argumentació retòrica del president de la Generalitat, Joaquim Torra, en la seua resposta al·legació –que no recurs– a la requisitòria de la Junta Electoral Central per retirar símbols partidistes dels edificis públics de propietat autonòmica.
Argumentava Torra que la permanència d’aquests símbols –llaços grocs i estelades– està emparada per una resolució del Parlament de Catalunya, votada per la majoria independentista, que els reconeix com a símbols de pau. Aquesta resolució sense capacitat normativa està per sobre, segons l’opinió del màxim responsable del govern català, dels tribunals de justícia, en aquest cas de la màxima autoritat electoral que, siguin o no justes les seues resolucions, compta amb totes les prerrogatives per imposar les normes conforme a la seua interpretació de la llei en una contesa electoral. Les decisions judicials són discutibles i recurribles però sota cap concepte no pot un poder públic negar-se al compliment decisions judicials, a risc de convertir la societat en una selva, on les normes les dicti el més fort o el que tingui més vots, sense que existeixi un marc de seguretat jurídica que garanteixi la neteja de les normes per a tothom per igual.
Aquesta retòrica de curt abast, només per a catecúmens, que es practica últimament a Catalunya, pot arribar a ser molt perniciosa per a la convivència i per a la igualtat dels ciutadans.
