Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
La brutalitat dels humans és una cosa que hem anat eliminant, per sort, al llarg de la història de les civilitzacions. Les diferents societats humanes han construït una sèrie de lleis, de valors i de normes morals tendents a evitar la violència en la mesura que aquesta ha estat cada vegada menys necessària per a la supervivència de l’espècie i també a mesura que el seu monopoli ha estat transferit, en compliment del contracte social, a les autoritats de l’Estat. Només aquell en qui dipositem el dret a l’ús de la força pot fer-ho, i sempre conforme a les lleis. És veritat que aquests canvis socials, aquests avenços en la convivència pacífica entre nosaltres i amb el nostre entorn es produeixen de forma desigual i continuen existint, fins i tot entre les societats més avançades i democràtiques del món, residus de violència, restes de brutalitat que tenim l’obligació d’eradicar per construir una societat millor. És el cas, per exemple (encara que no sigui l’únic), del toro de la Vega, a Tordesillas, on la “tradició” de matar un toro llancejant-lo s’ha mantingut des de l’edat mitjana i tant l’ajuntament com molts veïns reclamaven el dret a continuar fent-ho en el futur. Per sort, el Tribunal Suprem ha decidit donar la raó al govern regional que va prohibir seguir amb aquesta pràctica degradant. El mateix camí haurien de seguir els embolats i altres atraccions taurines que per desgràcia continuen practicant-se, també a Catalunya, amb la mateixa excusa que aquestes pràctiques formen part de la nostra cultura i de la nostra identitat com a poble. Una pena.
