El diable a tot arreu

La retirada de Mireia Boya, dirigent de la CUP, de la primera línia de l’acció política –i per les raons que addueix– ens posa davant una realitat que no hauríem d’oblidar: les conductes inadequades, autoritàries o masclistes són presents fins i tot en aquells llocs on suposadament s’han adoptat mesures de prevenció per evitar-les. És un tema que mereix molta atenció perquè el diable (en el sentit metafòric) és a tot arreu, fins i tot en organitzacions que implementen plans feministes per assegurar-se que seran desterrades aquestes pràctiques tan odioses, però tan presents, en la vida quotidiana tant en la família, com en les empreses i per descomptat en les formacions polítiques.

I com s’ha pogut comprovar, no només en les formacions “burgeses” sinó també en aquelles en què es reclamen com a revolucionaris. Però tal com s’ha pogut comprovar històricament, la revolució no és un antídot contra l’autoritarisme o el masclisme, almenys fins als nostres dies i per completar un procés d’educació dels individus (homes o dones, perquè de vegades són aquestes les que reprodueixen esquemes patriarcals), que acabi amb l’ús de la força, el menyspreu personal o l’amenaça. Faran falta molts plans d’igualtat, moltes polítiques de prevenció i de vigilància, però al final serà possible que en tots els àmbits, des de la família a l’escola i des de l’empresa als partits polítics, una dona se senti segura, sense temor de ser objecte d’abusos o de vexacions a causa de l’abús d’autoritat exercit per homes o dones.