La foguera de Coripe

Ningú no havia sentit a parlar de Coripe i de la seua estranya tradició d’afusellar un Judes cada Setmana Santa. Ningú fins que se’ls ha ocorregut deixar-se endur per les portades dels telenotícies, o dels diaris. I, està clar, a Coripe veuen canals de televisió que no inciten a l’odi contra Espanya, sinó al revés. Ja m’entenen. I no és que Carles Puigdemont, el president Puigdemont, sigui la primera víctima d’un afusellament simbòlic, o d’una crema en efígie. Li ha tocat al rei, a Rajoy i també a altres polítics la imatge dels quals no està protegida pel Codi Penal. Sempre podem adduir que més val una crema simbòlica que una de real, però és veritat que les tradicions no són bones pel simple fet de ser-ho. Recordem que una antiquíssima tradició era la de cremar les bruixes a la foguera i a ningú no se li ocorreria recuperar-la o reivindicar-la com una cosa intrínsecament bona.

A Cardedeu, els trabucaires de la localitat anaven a disparar els seus trabucs, això sí de foguejament, a les proximitats de l’habitatge d’un regidor del Partit Popular. Els trabucaires també són una cosa tradicional. Ens convé allunyar-nos d’aquestes tradicions que han costat anys de lluita sagnant entre conciutadans i inaugurar una nova època més fraternal i més tolerant amb els que pensen diferent. Aquesta campanya electoral podria anar d’això: de recomanar bondat i amor en temps d’odi, però està clar que si hi ha una cosa que ven als mitjans de comunicació, i entre els electors d’un i un altre signe polític, és l’olor intensa i embriagadora de la pólvora.