El no-debat de TV3

Un debat electoral té la funció principal de posar davant dels ciutadans l’oportunitat de contrastar les idees i els plantejaments polítics de les diferents forces contendents per permetre una decisió més informada dels electors. Així, és necessari que les idees es discuteixin i que els discursos resultin perfectament intel·ligibles per als espectadors i per al conjunt dels ciutadans. Seria un error molt greu donar prioritat a altres qüestions i a altres valors abans que aquesta confrontació fonamental de les idees polítiques. En alguns casos hi ha la temptació de convertir el debat en un espectacle televisiu, en una espècie de format a l’estil de Gran Hermano en el qual es prioritzi la baralla, l’esbronc i l’escàndol davant de l’obligació que tenen els responsables del canal televisiu d’oferir informació, contrast clar i diferenciat als espectadors. I és igual si el canal és públic o privat; és una fal·làcia considerar que només les televisions públiques estan obligades a prestar un servei públic. Res d’això, al contrari, qualsevol canal, sigui de la titularitat que sigui, té l’obligació de prestar aquest servei públic de comunicació audiovisual inherent a la titularitat pública del servei públic audiovisual. Al debat de TV3, per un error de concepte, es va prioritzar l’esbronc i la confrontació a l’intercanvi d’arguments i el cert és que al final el fracàs del format ha estat total, fins al punt que milers d’espectadors van abandonar el programa decebuts pel guirigall que es va acabar formant i a què van contribuir de forma especial les dos candidates dels partits de la dreta espanyolista.