Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
La imminència de les eleccions europees i municipals ajornarà sens dubte algunes de les crisis larvades en el si dels més perjudicats pel resultat de les eleccions del 28 d’abril passat. El cas més dramàtic, sense cap mena de dubte, és el del Partit Popular, que afrontarà les del 26 de maig com una segona volta per recuperar el vot d’uns electors que en part se’n van anar a Vox –la majoria–, en part a Ciutadans i també al Partit Socialista, encara que en menor proporció.
Tenien raó Mariano Rajoy i Josep Piqué quan afirmaven que el seu partit tenia una gran proporció de votants d’extrema dreta. Ara ja ho sabem amb exactitud: més de dos milions de persones, que han abraçat l’oferta radical de Vox malgrat les promeses de Pablo Casado de ser com Vox.
El problema dels divorcis és que tenen difícil volta enrere. Un se separa per una minúcia –els suposats complexos centristes de la “derechita” de Rajoy– i no torna a conviure mai més. Casado té un mes per demostrar que és capaç de representar una àmplia capa de ciutadans amb una oferta centrista i en condicions de competir de nou per ser l’alternativa de govern al Partit Socialista.
En cas contrari, els seus dies estan comptats i Albert Rivera es reivindicarà com el líder d’aquesta força política centrista que aposta per competir amb els socialistes per un ampli espai polític de centredreta. Ningú farà un pas en fals fins després de les eleccions del maig perquè està en joc molt més que les alcaldies o les comunitats autònomes.
