El nou mapa català

L’independentisme consolida la seua fortalesa electoral a Catalunya i aconsegueix noves fites en la seua posició com a força hegemònica a Catalunya. Més del 36 per cent dels vots vàlids van ser per a les dos forces que formen part del Govern de la Generalitat, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que es presentaran a Madrid amb 22 diputats, una veu sòlida a tenir en compte per part dels que acabin ocupant el poder a Espanya. Aquesta és una de les dos lectures del resultat català; l’altra és que Esquerra ha capgirat el mapa polític del nacionalisme i s’ha convertit, potser per molts anys, en la força hegemònica a tot el país fins al punt de doblar l’antiga Convergència. Aquesta era la foto que buscava Oriol Junqueras quan insistia a presentar-se per separat a les eleccions i era la mateixa que es va frustrar el 21 de desembre quan, contra tot pronòstic, es va imposar Carles Puigdemont. Ara ha canviat el signe i tot Catalunya, o gairebé, s’ha tenyit de groc malgrat que Junts per Catalunya ha sabut sobreposar-se als pitjors vaticinis de les enquestes i ha aconseguit fins i tot un lleu increment de vots però no del percentatge sobre el total. Aquesta nova realitat política, amb un nou interlocutor a Madrid, pot condicionar també l’estabilitat política a la Generalitat fins al punt que les eleccions al Parlament s’acabin celebrant el proper mes d’octubre. De moment, tal com ha passat a Madrid, sembla com si la moderació i el diàleg fossin la tònica dominant dels electors.