Un debat anòmal

Si algú dubtava que encara existeix una anomalia política a Catalunya que és imprescindible resoldre com més aviat millor, només ha de veure el debat de TV3 per a les eleccions europees i podrà comprovar que una cosa molt greu està passant. A cap altre país d’Europa, part dels candidats es troben en l’exili o a la presó mentre el Tribunal Suprem manté en marxa un judici per rebel·lió. Caldrà veure què queda de tot plegat en els propers mesos, però de moment l’anomalia s’estén i qui va tenir la brillant idea de qualificar com a alçament violent i tumultuari els fets del setembre i l’octubre del 2017 es troba ara davant d’una bretxa emocional i social de tal magnitud que costarà Déu i ajuda, i més d’una generació, curar. Ja poden insistir des de la Junta Electoral Central –el prestigi jurídic de la qual ha quedat com un drap brut– a prohibir a TV3 utilitzar certes paraules dins dels informatius, que amb això no aconseguiran eliminar de l’imaginari de milions de catalans una versió dels fets que es correspon amb la interpretació independentista de la realitat. I no es tracta d’imposar un imaginari sobre l’altre, o de prohibir certes expressions perquè la realitat s’esfumi com per art d’encantament. Al contrari, es tracta de posar en comú interpretacions, de buscar vies d’entesa entre uns i altres i de facilitar que, si no tots, bona part dels ciutadans de Catalunya ara enfrontats, acceptin que existeix la possibilitat d’un camí en comú. Mai més poden tornar a produir-se debats amb presos o fugits a l’estranger per una interpretació venjativa de la justícia.